dijous, 24 de desembre del 2009

On és Maians?

Mentre cercava alguna imatge interessants per acompanyar aquest post (ja veis que no l'he trobada), m'he trobat amb la sorpresa -gràcies, Viquipèdia- que l'Illa de Maians era una petita illa d'arena que hi havia enfront a la costa barcelonina, més o menys en el territori que actualment ocupa el barri de la Barceloneta. Un barri ben interessant, per altra part.

Pareix que aquesta illa va desaparèixer a la segona meitat del segle XV en començar les obres del nou port en temps de Joan II. Doncs bé, el 1986, l'Illa de Maians va renéixer de bell nou, però no al mar Mediterrani, sinó al mar de neurones que habita el cervellet (cervellot, diria jo) de l'escriptor Quim Monzó.

A L'illa de Maians de Monzó, segurament de major extensió que l'original, s'hi donen diversos àmbits, tant urbans com rurals, on hi viuen catalans que porten una vida aparentment d'allò més normal. Aparentment, perquè les historietes que els succeeixen als habitants de Maians a primera vista semblen d'allò més quotidianes, però aviat ens descol·loquen totalment.

Descol·locar, aquesta és la paraula. Perquè L'illa de Maians no és un llibre de relats per a pensar o reflexionar (per això anau a les columnes de Monzó a La Vanguàrdia), sinó per fruir de la seva lectura i, en un moment donat, quedar sorprès, bocabadat, descol·locat i dir: "uau!"

6 comentaris:

  1. L'Illa de Maians va ser engolida pel terreny guanyat al mar. Aquests terrenys s'ocuparen per la gent desallotjada per la construcció del Castell de "La Ciutadella", on ara hi ha el parc del mateix nom. La Ciutadella es va construir, no per defensar Barcelona, sino per bombardejar-la des d'allà quan els seus ciutadans es revoltassin contra el nou govern borbònic sorgit de la Guerra de Successió.

    ResponElimina
  2. Vaig acabar de llegir el llibre just ara fara un mes més o manco, i la veritat és que no me va entusiasmar massa. L'únic relat que me va entusiasmar de veres va ser el de l'escriptor que després d'un premi, no troba temps per escriure.

    De totes maneres, seguiré intentant de llegir alguna cosa més d'aquest bon home!

    ResponElimina
  3. Miquel ! Quina casualitat, fa poques setmanes també em vaig topar amb aquest article de la Viquipèdia i també ho vaig relacionar amb el llibre d'en Monzó. Per cert, per mi la millor història és la darrera.

    ResponElimina
  4. @ Tomeu: gràcies per les aclaracions històriques!

    @ Joan i Biel: aquests dos que deis són dels millors, però a jo el que més me va impactar va ser el de l'al·lot de ciutat que va a passar les vacances a la ruralia!

    ResponElimina
  5. et recomano l'exposició sobre Monzó que hi ha al centre d'arts de santa mònica! res és gratuït en el món d'en Monzó! ;)

    gemma

    ResponElimina
  6. Gemma, ja me n'havien xerrat... a veure si en tornar a Barcelona encara hi és!

    ResponElimina