dimarts, 5 de gener de 2010

El costat obscur de cadascú

Tornem a la càrrega, per encetar any nou, amb el cinema. Aquesta vegada amb l'objetiu de recomanar dues pel·lícules que he vist amb una diferència de pocs dies, bastant allunyades entre elles en el temps i en l'espai, però amb un tret primordial en comú: l'evolució psicològica de dos personatges aparentment del tot pacífics davant de situacions extremes.

A Straw dogs (en castellà, Perros de paja, 1971), Sam Peckinpah, que potser és més conegut per dirigir westerns com Major Dundee o Pat Garrett & Billy the Kid, ens presenta un tranquil científic nord-americà -en una brutal representació de Dustin Hoffman- que per tal de treballar en pau i fugir de l'agitada i violenta societat nord-americana, es trasllada al poble de la seva esposa, a l'Escòcia més rural.
Allà, lluny de trobar-hi l'estabilitat desitjada, el nostre científic hi descobreix una colla d'"entranyables personatges rurals", i alcohòlics, no cal dir-ho, que no fan més que aprofitar-se d'ell i humillar-lo violentament. Però ell decideix no cedir -perfectament hagués pogut abandonar el poble- i enfrontar-s'hi, fins a les últimes conseqüències.

Per altra part, encara podem trobar als cinemes Celda 211, dirigida pel mallorquí Daniel Monzón (recordau El corazón del guerrero? Idò era seva). En una ambientació totalment diferent, Juan Oliver (genialment interpretat pel jove Alberto Ammann), en el seu primer dia de feina en una presó estatal, es veu tancat per accident amb uns presos amotinats, havent-se de fer passar per un d'ells. Tant la situació dins la pròpia presó com la viscuda a fora, estretament relacionades, portaran al protagonista a una situació límit que farà que la seva personalitat, la seva cosmovisió, es transformi completament, fins a l'extrem. Ah, també s'ha de destacar la gran interpretació de Luis Tosar, al meu parer un dels cracks de l'escena estatal.

Així, en ambdós films, la situació del protagonista ens entra tan endins que no podem evitar (i aquí rau, per a mi, l'atractiu principal d'aquestes dues pel·lícules) imaginar-nos a nosaltres mateixos en el seu lloc i plantejar-nos com podriem arribar a actuar si ens trobéssim en una situació similar; si realment podriem arribar a entrar com a part activa en una espiral de violència de tal magnitud. I fins a quin punt es pot justificar aquesta violència quan s'arriba a un punt límit.

5 comentaris:

  1. Per fi podem comentar una peli que hem vist els dos! Celda 211, genial! compartesc opinió! i l'evolució del personatge de no haver romput un plat mai a assassí, dins una situació límit, com tu dius, és exemplar. Luis Tosar fa un paperasso, el millor de l'any, segons el crític de cine d'El País.
    M'encanten aquestes pelis que et fan sorgir dilemes morals bastant laberíntics i difosos. Aposto per Celda 211 peli espanyola cap als òscars!

    ResponElimina
  2. Ara he llegit el títol d'aquesta entrada i és ben vera, el nostre costat obscur sorgeix pressionat per les situacions límit! na Neus mos ne contaria qualque una al respecte!

    :)

    ResponElimina
  3. Mestre,

    ja he posat Straw Dogs a l'e-mule, tot i que només la te una persona...Ja veurem!! El tema m'interessa, car visc a Escòcia, hehehe. Pega-li una ullada al meu blog, hi he ficat un vídeo ben divertit

    Llàstima que no ens haguem vist aquestes festes, massa liats el dos suposo. Esper que tot et vagi bé, ens veiem més endavant...

    Salut artista!

    Guillem Colom

    ResponElimina
  4. M'encanta en Sam Peckinpah; Perros de Paja és boníssima com gairebé tot el que gravà aquest bon home. Jo et recomanaria, també seva, una que se diu "Grupo Salvaje".

    Amb Celda 211 també vaig disfrutar, quan la vaig anar a veure me va passar volant. Després del bodrios als que ens sol tenir acostumats al cinema "patrio" costa de creure que aquesta sigui una pel·lícula espanyola...

    ResponElimina
  5. @Paula, mem si quan siguis per aquí realment aprofitam a fer cinefòrums!

    @Guillem: segur que t'agrada... i la imatge que dona dels escocesos és ben interessant. Si, al finals no ens haurem vist... si és que anar de vacances a Mallorca quan s'és a fora és més un estrés que una altra cosa, això ho sabem tots dos! De moment, esteim en contacte per aquí!

    @JBM: una gran recomanació va ser Perros de Paja, aquest director queda apuntat. De Celda 211 ma pareix molt curiós que el director sigui el mateix de El Corazón del Guerrero, és tan freak!

    ResponElimina