Assumint la veu del poble

Com que aquest blog va més aviat curt d'idees, aprofit avui per actulitzar afegint-me a l'homenatge blogaire a Vicent Andrés Estellés en l'aniversari del seu naixement. Però en el meu petit i particular homenatge al poeta de l'horta valenciana, tan sols vos diré el que representa per jo.

Estellés és un dels principals poetes del nostre poble, i dic poble, no país ni nació, car és el mot que més utilitza ell, un mot del qual n'és molt conscient i que, en paraules seves, hem d'assumir. El poble i la seva veu.

Però Estellés també és el poeta dels amants, cantant un amor clar, senzill i entenedor, amb el que tots ens podem sentir perfectament identificats. De fet, Estellés és l'escriptor perfecte per començar-se a endinsar en un món sovint tan poc entenedor com el de la poesia. I l'hora de posar-vos-en un exemple en podria tria molts, però en tenc prou en obrir per la primera plana l'antologia que tenc a les mans per trobar-hi aquesta petita joia:

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cante l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cante l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

re-bateig

Abandonada Via Laietana, la zona de ningú entre el Gòtic i la Ribera barcelonina, l'evacuació cap al mar de l'Eixample, cal, en conseqüència, rebatejar aquest blog, car la referència geogràfica del títol ha perdut el seu sentit... Per cert, un comentari, més amunt de la Ribera, un gran descobriment ha estat la barriada d'antics pescadors de St. Pere de Barcelona, un lloc ple de racons preciosos.

El nou títol no tindrà una referència geogràfica, sinó a un moment del dia, la nit, el qual normalment, i sobretot en aquests dies en què la xafogor ens fa estar més endormiscats de l'habitual, sol ser el més propici per a l'escriptura del blog. Tal com diu Vicent Andrés Estellés: "No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble".

Tot i això, me fa l'efecte que durant l'estiu el blog no serà massa profitós, tanta xafogot fon les neurones... m'estimaria més, talment una rajada, quedar dins la mar, "ballant amb el ritme subtil de les corrents i les fases llunars" (o això deien en un reportatge)"

Presentació

Senzillament era una cosa que em rondava pel cap, especialment d'ençà que el nostre estimat facebook va enviar a l'agonia el fotolog, que en el seu moment ocupà les nostres cabòries cibernètiques i ara ens pareix tan llunyà; a part que el bloc (o blog? ara no entraré en debats filològics; potser més endavant si) me pareix més personal.

També cal dir que he aprofitat aquests dies en què me trob esperant l'inici de les classes i, si pot ser, una feineta, que en certa manera representen una nova etapa a la meva vida. Una nova etapa barcelonina.

El que pretenc des d'aquest humil espai és, principalment, compartir amb altres blocaires i tothom a qui li pugui parèixer minímament interessant totes aquelles inquitetuds que vagin trescant a partir d'ara pel meu caparrí: literàries, cinèfiles, historiogràfiques, musicals, polítiques, viatgeres... intentaré fer-ho d'una manera més o manco regular (sense posar-me cap objectiu, que per qualque cosa es tracta d'un entreteniment) i sense allargar-me massa en els escrits, que no me vull fer pesat.

I com que en aquesta primerenca entrada ja m'estic allargant massa, només afegiré que el títol es deu a que li estic agafant afecte a n'aquest barri barceloní, antic barri de pescadors, que ocupa espais tan emblemàtics com el Born, sta. Maria del Mar o el Fossar de les Moreres, i en el que tenc l'honor de residir (podríem dir que, exactament, el pis de Via Laietana es troba en la zona límitrof entre la Ribera i el Gòtic).

Au idò, esperem que tengui continuïtat!