dimarts, 8 de desembre de 2009

No pasaran!


Una bona pel·lícula sobre la Guerra Civil (almenys la millor de les que jo he vist) és Terra i llibertat, de Ken Loach. Amb pocs mitjans, el film no s'atura a presentar-nos com eren de dolents els franquistes i com de bons els republicans... això ja s'hauria de saber.

El film s'atura a ensenyar-nos la complicació d'organitzar la resistència antifeixista després de la traició de l'exèrcit cap al règim legal, els enfrontaments interns entre els diversos bàndols republicans (mostrant clares simpaties cap el sector POUM -Partit Obrer d'Unificació Marxista-), l'abast internacional del conflicte... tot sense perdre més temps del necessari en la història personal que fa de fil conductor.

En fi, un punt de vista ben interessant per a aquells que us volgueu introduir en el tema i anar una mica més enllà del sensacionalisme històric però encara no us vegeu capaços d'encarar-vos a un llibre de P. Vilar o A. Beevor.

Fitxa tècnica:

Any: 1994
Durada: 110 min.
Direcció: Ken Loach
Guió: Jim Allen
Intèrprets: Ian Hart, Rosana Pastor, Icíar Bollaín, Tom Gilroy, Marc Martínez

8 comentaris:

  1. L'hauria de tornar a veure, per ara estic reseguint la filmografia Coen :)

    ResponElimina
  2. mmm... jo també m'hi hauria de posar amb les més antigues dels Coen.

    Ahir vaig anar a veure la nova d'en Ken Loach, Buscando a Eric. No té absolutament res a veure amb les dues que havia vist seves (aquesta Terra i Llibertat i El vent que sacseja l'ordi), però me va agradar bastant, et deixa de bon humor.

    ResponElimina
  3. Salutacions i enhorabona pel blog, Miquel. Sobre es post, dues coses: si t'ha agradat sa peli, llegeix Homenatge a Catalunya (G. Orwell). Loach es va inspirar en aquest gran relat sobre la guerra civil per donar forma a una obra que es mou perfectament entre el cinema d'autor i el documental. Com be has dit, no tenen res a veure els seus darrers films amb el segell de crítica socio-polítca que el va definir als seus inicis. Ha passat de tractar temes com la guerra civil espanyola (Tierra y Libertad), l'IRA ("el viento que agita la cebada" o "agenda oculta") o els sacsejaments socials d'Amèrica Llatina ("la canción de Carla"), a passar a fer pel.lícules molt més inofensives i lleugeres. Sa darrera, per jo, una decepció.
    Des Cohen..."Arizona Baby", "Muerte entre las flores" i "Fargo" són gairebé obligatòries.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Ara m'has fet ganes tornar-la a veure!

    ResponElimina
  5. @Marco: L'"homenatge a Catalunya" és una lectura que fa massa temps que tenc pendent... pel que fa a la darrera d'en Loach, també puc entendre que de tant en tant vulgui fer qualque pel·lícula més planera i lleugereta de contingut, i la veritat és que a jo me va fer passar una estona agradable.

    Dels Cohen, estic ben d'acord amb "Fargo", les altres dues encara no les he vistes.

    @Joan: Sempre val la pena tornar e veure aquestes pel·lícules!

    ResponElimina
  6. Vas veure ahir el documental del programa de TV3 "Sense ficció"? Era sobre la vida al camp d'Argelers... molt interessant. Igual que la sèrie documental que van passar l'any passat pel C33, "Boira negra".
    Ah, aquesta pel·lícula me l'apunto!

    Gemma

    ResponElimina
  7. Miquel,

    som en Guillem Colom, com va tot rei? Jo per Edimburg, passant fred i disfrutant de la ciutat i d'Escòcia, nació que viu moments molt interessants...A mem si aquest Nadal feim una xerradeta!!

    M'agrada molt el teu blog i alguns dels que linkes, jo també m'he obert un blog i t'hi he enllaçat, a mem si li pegues una ullada!!
    http://enmigdelamar.wordpress.com

    Abraçada!!

    ResponElimina
  8. Marco, seguint amb els Coen...

    Fargo i Muerte entre las flores, brutals! però molt interessant la seva opera prima: SANGRE FÁCIL la base del que vendrà després!

    ResponElimina