diumenge, 22 de novembre del 2009

Benvinguts al club


Alguns dels que llegiu habitualment aquest blog i me coneixeu, deveu saber (i si no, haurieu) que un dels meus grups musicals de capçalera ha estat, i és, Skalariak, grup d'ska-punk navarrès. I quan el teu grup de capçalera es troba en standby i el seu cantant decideix emprendre un nou projecte musical, el primer que fas és passar pena; no desitges que et caigui un mite.

En el cas de Juantxo, front-man d'Skalariak, aquesta nova empresa, The Kluba, ja des de bon principi, pel propi nom de la nova banda, denota una certa continuitat -recordem aquell llunyà Klub Ska, segon àlbum skalari. I, efectivament, el primer disc de The Kluba no abandona els ritmes a contra tempo, però aquesta vegada el so skatalític deixa de banda el vessant punk per endinsar-se en el curiós món del rockabilly dels anys 50 (pel que he pogut llegir, el català David Esterri, contrabaixista del nou grup, és un expert en el tema), afegint-se a la secció de vents un violí.

La primera audició me va ser una mica decebedora. El violí massa forçat, donant un toc celta que ja tenim molt vist. Les lletres tampoc són la genialitat a què ens tenia acostumats Juantxo, els falta tita.

Supòs que no som objectiu, però la veritat és que en les successives escoltes les cançons van entrant, són agradables, i no hem de deixar de banda que, per molts que els músics siguin experimentats, aquest és el primer disc que fan conjuntament. I pel que fa a la lletrística, és lògic que el d'Iruña vulgui cercar un camí diferent del que el conduïa per Skalariak, i li fa falta trobar-lo.

En fi, es tracta d'acceptar que ens trobam davant d'una cosa totalment nova i a la que cal donar un cert marge per veure com avança aquest nou projecte. Un petit avançament perquè pogueu opinar:

3 comentaris:

  1. Sempre està bé donar un cert marge de confiança i una oportunitat sense prejudicis previs als nous projectes, però entenc molt bé aquesta preocupació de poder arribar a sentir que el que fa el teu mite no t'agrada... a mi em va passar amb Sopa (crec que el sentiment és per l'estil), i em sap greu dir-te que, malgrat en Gerard m'agradi, no li arriba ni a la sola de les sabates al seu grup. També és cert que ell va fer un canvi radical, i reconec que quan puc, vaig a veure'l als concert-recitals que fa... i saps quan m'emoción? quan versiona les cançons mítiques de sopa...

    Esper i desig que a tu no et passi el mateix!!

    I, maldament jo no les conegui, pel que he pogut escoltar per youtube de The Kluba, va un poc per on has dit tu, músiqueta que et va entrant d'una manera agradable... però m'agrada més Skalariak! serà pels vents? no ho sé, perquè no en som entesa, però la seva música em transmet més!

    ResponElimina
  2. Ben igual que passa amb en Cris Juanico...

    però no és el mateix començar un projecte en solitari que fer un grup nou. No sé, ja veurem!

    ResponElimina
  3. ueep miquel! A la fi retrob el teu blog, perquè crec recordar que ja hi havia passat alguna vegada. Aquest pic t'afegiré a enllaços del meu i així no et perdré la pista.

    Jo d'skalariak puc xerrar poc, vaig tenir una èpoqueta, però curta, m'agradaven bastant i feien molta ballera, algunes lletres molt currades, altres no tant, i poc a poc vaig anar deixant lo de l'ska i tal, encara que conserv tot el que em vaig descarregar aquella època (desmond dekker i rudes primerencs) i de tant en quant les faig sonar ;)

    A veure què tal li va tot sol, si és com en michael jackson amb els five...^^

    ja xerram tipo, i ens veim per aquí o per més allà deçà

    ResponElimina