divendres, 23 d’octubre de 2009

La música dels astres*

Sisa, Pau Riba, Joan Miquel Oliver... són una sèrie de cantautors catalans que sovint reben l'etiqueta de "galàctics", òbviament no per pertànyer al planter del Reial Madrid, sino perquè les seves lletres i músiques ens transporten a un món surrealista, celestial, que no toca de peus a terra, tot i que sobre això en tenc les meves reserves.

Un músic del qual he vist que de vegades reb aquesta etiqueta és Quimi Portet. No sabria dir si aquesta inclusió és del tot correcta o no (jo som més del parer que no), però del que no en tenc cap dubte és de què en Portet és un dels astres de la música catalana del moment, ja des que ens va sorprende amb aquella impactant "la Rambla".

Idò bé, l'astre acaba de publicar el seu nou dics, Viatge a Montserrat (Quisso Rècords/Música Global, 2009), on ens presenta catorze noves i impactants cançons. Un àlbum "escrit, interpretat, gravat, produït i mesclat per Q. Portet" (no exempt d'algunes col·laboracions).El disc comença amb un tema instrumental exquisitament titulat "Música per a cremar autobusos" i a partir d'aquí l'àlbum ens transporta per l'univers propi de Portet on no hi falten les habituals i peculiars cançons d'amor: "Mira que ets bonica excursionista amb els teus sabatots!/Mitja vida pujant les muntanyes, l'altra mitja baixant./M'agrada caminar al teu darrera amb gran concentració;/tot resseguint amb gràcia les carenes, (et) canto aquesta cançó". O bé: "Si fa bo, ho farem a la feixa,/si fa vent ho haurem de fer a redós/però si plou, amor, haurem de fer-ho/al Pavelló".

Tampoc hi falten petits homenatges a dues ciutats, Sabadell (
"Sabadell, bell Parnàs que amb els ulls negats lloa el cantant:/si bemoll, mi, fa, sol... supositoris de clembuterol") i Barcelona ("Vull passejar amb tu per Barcelona/com fan els senyors i les senyores./Donem-nos la mà com bons amants;/anem a besar-nos pels terrats"), així com un cant d'amor a la terra gairebé digne del propi Pere Quart: "Adéu turons amics,/adéu rieres,/boscos d'alzines i de roures i fagedes./Munanyes del meu cor,/adéu estrelles,/adéu al mar pur de cristalls i de turqueses". A més d'altres petites genialitats: "Pampallugues, martingales;/seré el teu home del sac;/al parc hi ha un arbre nu que canta/"com un Lluís Llach"; "Què podem dir que en aquest món algú o altre no hagu dit?/Sense literatura no pot haver-hi amor".

Pel que fa a la qüestió musical, l'astre Quimi va acostant-se cada vegada més, als discs i no tant al directe, a l'esperit del cantautor amb la seva inseparable guitarra, tot i que sense perdre l'essència rockera. Les cançons sovint és mouen per registres i
tempos molt propers, però de qualque manera saben com no fer-se repetitives.

Per acabar, dir que vaig tenir l'oportunitat d'assistir al concert de presentació del disc a Barcelona el passat dia 5 d'octubre a la sala Luz de Gas de Barcelona i que va ser simplement genial. Aquí si, amb unes intencions musicals d'allò més rockeres, acompanyat de tota una banda i donant corda a aquestes noves cançons sense deixar de banda alguns vells himnes com "Em trenques el cor" o "El meu hàmster va anar a Cuba", tot acompanyat d'un excel·lent sentit de l'humor.

En fi, aquesta ha estat la meva primera recomanació musical a aquest bloc. En deixaré aquí un petit tast, el primer vídeo, perquè en pogueu opinar:




*Títol d'una preciosa cançó del disc Cançoner electromagnètic

12 comentaris:

  1. "Pixaré dins l'autobús, calaré foc als espais públics...!"
    (ha estat inevitable que no me vengués a nes cap! jejeje) ;-)

    Jo en Quimi mai l'he acabat d'escoltar com toca, serà qüestió de posar-m'hi... en qualsevol cas, ses teves indicacions en fan venir ganes!

    Mos veim dimarts, eh?! :-)
    Besadestess!

    m*

    ResponElimina
  2. Quan vaig veure el títol de la cançó, em va venir al cap exactament aquest mateix fragment... ho hagués pogut posar perfectament al post!

    Fins dimarts!

    ResponElimina
  3. Aquest home és molt gran! A mi em va captivar amb "Montserrat" també del disc "Hoquei sobre pedres" i des de llavors l'he anat seguint més o menys... I en Portet sempre et pot sorprendre més: "Àfrica, 11 de la tarda". Amb aquest nou disc encara no m'hi he posat, però pel videoclip aquest, crec que en Portet segueix fidel al seu estil, i això m'agrada!


    Gemma

    ResponElimina
  4. El que és cert és que no deixa indiferent a ningú! té un estil molt propi, i els seus clips són,si més no, originals, i per mostra, el que has penjat! vaig riure molt el primer pic que el vaig veure.
    El que no sabia és que tengués cançons tan variades, n'he escoltades un parell després de llegir el teu escrit i m'ha sorprès per bé!

    És un astre musical que em queda pendent per descobrir en essència, però després de visitar el teu bloc i aquests coments... venen ganes de fer-li un reconet al calaix de músics especials!

    Molt interessant això dels blocs, tot un mon de coneixements compartits!

    ResponElimina
  5. Fa un parell de setmanes vaig veure un reportage sobre aquest fenomen de músics galàtics per aquest canal putrefacte que ens envien els principatins (vull dir TV3 CAT).

    Segons la teva opinió, "Manel" s'hi podria incloure? O són massa costumistes?

    ResponElimina
  6. Certament, Manel no crec que s'hi puguin incloure per aquest punt costumista que tu dius, BMiA. Les seves lletres són com a molt quotidianes, tot i que no deixen de ser originals... potser els hauriem d'apropar al món serratià, no?

    De totes maneres, el que sí que els pot apropar a l'entorn galàctic és la part musical. De Manel se diu que ténen un punt "folkie" (per l'ukelele, supòs) que també tenien als seus inicis Sisa i Riba quan eren membres del Grup de Folk.

    ResponElimina
  7. No el tenc gens escoltat en Q Portet, me l'hauràs de passar!

    ara, a més de quedades de birres filosòfiques i cines fòrum, haurem d'escoltar vinils!


    :)

    ResponElimina
  8. Mira un article que es diu "Normalización linguística" a El País d'avui:

    http://www.elpais.com/articulo/portada/Normalizacion/linguistica/elppor/20091023elptenpor_3/Tes


    besades!

    ResponElimina
  9. Ei, Paula!

    Ja l'havia vist, el va penjar un company de Pollença al facebook... te volia copiar el comentari que li vaig deixar, però això no me deixa aferrar-ho aquí.

    Crec que t'ho enviaré per mail i dijous en podem discutir!

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. jajajaj! no se que he pitjat!! xD!res, no devia estar d'algú que escrivis aquest rollo que havia mollat!

    ResponElimina
  12. M'agrada el Quimi, de com ha enfocat la seva carrera, el seu compromís, de com es pot ser d'un altre planeta enmig de les truges de l'Osona o parant la tramuntana a Avinyonet. Tot i aixó, la seva veu grinyola massa, em costa acostumar-m'hi. Salutacions!

    ResponElimina