diumenge, 18 d’octubre de 2009

Coppola, la caiguda d'un mite?


En aquesta primera entrada després de la presentació,intentaré xerrar una mica sobre cinema, esper fer-ho mínimament bé.
Vaig tenir l'ocasió de veure l'adaptació feta per Francis Ford Coppola de la famosa novel·la de Bram Stoker, Dracula, apareguda l'any 1992 i guanyadora de tres Oscar. No em va parèixer un film precisament brillant, ni molt menys, com s'espera d'un cineasta de la talla de Coppola. Tot i aconseguir un ambient de tensió força interessant, l'excés de romanticisme presentat en alguns moments pel personatge del comte Dràcula arriba a fer el film molt empalagós, a pesar de què, pel que he pogut llegir, a la novel·la, Dràcula és senzillament l'encarnació del mal i no presenta ni bri d'humanitat.
Per altra part, no hi ajuda l'artificialitat que presenten els elements fantàstics, tot i tenint en compte els avenços tecnològics que hi ha hagut des del 92 fins ara, tampoc ajuda gens, per no dir la discreta interpretació de Keanu Reeves i Wynona Rider, àlies la cleptòmana.

Si a aquest Dracula li sumem altres produccions "coppolianes" que conec, com la extravagant Apocalypse Now (1979, tot i que he d'admetre que aquesta em va fer bastanta gràcia) i el poc més que desastrós capítol d'Històries de Nova York (1989, per favor, seguidors d'Scorsese, Woody Allen i el propi Coppola, NO vegeu aquesta pel·lícula!), tenim una filmografia bastant poc aconseguida. A més, els seus darrers films -el darrer, Tetro, d'aquest mateix 2009, amb actrius com Maribel Verdú i Carmen Maura- han passat per les cartelleres sense pena ni glòria, si és que hi han arribat.

Crec que no som pocs els que considerem la trilogia d'El padrí no tan sols al capdamunt del nostre propi "Top 10", sino també una de les majors fites de la història del cinema. Què ha passat amb aquell Coppola que va saber captivar tanta i tanta gent, adaptant de manera genial la gran obra de Puzo?

En fi, no voldria que semblés que em vull donar per entès sobre el tema. Simplement en don la meva visió, i esper conèixer la de qui pugui llegir això.

8 comentaris:

  1. Bona nit, Miquelet,
    Coincideixo en que Dràcula deixa força que desitjar..i que Històries de Nova York em va deixar k o! De tota manera i paradoxalment, Tetro em va agradar força.
    Enhorabona amb el blog, ànim i en parlam, de cinema, del món i e la bolla!, fent una birra un dia d'aquests!
    Salut!
    Toni Trobat

    ResponElimina
  2. Oh, que estic de contenta!

    Benvingut i a rellegir-te!

    moltes besades :)

    ResponElimina
  3. una aportació ben humil és la que puc fer, perquè jo si que no en som gens professional del cine, maldament en disfruti sempre que puc... però jo diria, i pens que es repeteix moltes vegades a la història, tan del cine com de la vida en general, que, tenir un gran èxit, un punt àlgit a la carrera pot acabar eclipsant tota la vida que ve després. El fet que El padrí acabés essent un èxit universal va fer pujar aquest home al capdamunt del mon cinèfil, i no tothom és capaç de soportar la presió de fer sempre alguna cosa millor.

    De vegades, com més t'esforces en fer una obra genial, diferent i que arribi a tothom, t'oblides de la pròpia història i de la teva essència, i surt, el que surt, un nyarro!

    Per acabar diria que, el mite ha engolit al geni, fent-lo desapareixer, o només deixant els vestigis

    Romero

    ResponElimina
  4. @ Toni, aquesta de Tetro no l'he vista, jo... ja miraré d'aconseguir-la!

    @Paula, trob que li hauries de donar continuïtat al teu bloc, encara que se t'acabés l'aventura polonesa. ;)

    @Romero, hi estic bastant d'acord, però pensa que n'hi ha que si que han sabut mantenir el seu geni, i si no, mira n'Scorsese, que duu trenta anys fent bones pel·lícules des de Taxi Drives (1976) a Infiltrats (2006)!

    ResponElimina
  5. Encantat de trobar-te per aquí Miquel, un plaer.

    Ens anam llegint, encara que pareix que seràs molt més periòdic que jo...

    Una abraçada

    P.D: A mi Dràcula de Bram Stoker me va agradar bastant idò

    ResponElimina
  6. Hola Miquel!

    Que bé que hagis trobat un espai per expressar-te a banda de les minves i frívoles possiblitats que ofereix el facebook. Jo també soc una nostàlgica del fotolog i de tant en tant encara hi puj alguna foto... :)

    Jo diria que coppola ha estat un mite no només per "el padrino"; crec que "Apocalypse Now" és una pel·lícula molt important pel seu context i pel que representa. En el seu moment va ser molt innovadora la forma de tractar el tema de vietnam i crec que és indiscutible que ha deixat imatges inoblidables, com els mítics helicòters bombardejant un poblat vietnamita al so de Wagner! A banda de moltes altres coses que s'hi poden trobar.

    Pel que fa a Dracula, potser és perquè la vaig veure de petita però a mi em va impactar molt, i és una pel·lícula d'aquestes que sempre he arrossegat. Precisament el fet que doti al monstre de sentiments, que en el fons el mostri com un ésser condemnat per estimar massa, és el que més la destaca de tota la resta de representacions anteriors del vampir, que va començar sent simplement un monstre a Nosferatu, després un aristòcrata erudit sense sentiments, i aquí és un ésser molt ambigu i molt complexe (Si ho penses bé és l'embrió de preciositats com la recent "Déjame entrar"... que si no l'has vista te la recoman!) a banda d'això crec que la iconografia també és molt interessant, el joc que fa amb les ombres i la il·luminació...

    Sobre les darreres de coppola, no puc opinar gaire perquè he vist molt poca cosa. Ara és quan em podreu crucificar perquè sé que el que diré pot ofendre, però personalment a dia d'avui me pareix més interessant el que fa la seva filla... Però bé, supòs que per dolentes que siguin les seves últimes pel·lícules (que no ho sé)l'homenet ja està més que consagrat!

    ResponElimina
  7. Bé, com que sobre aquest bon home ja no hi ha gaire coses més a dir (tot i que he de dir que sóc més de l'opinió del darrer comentari), et proposo un altre tema per a la propera actualització.

    Últimament he sentit molt a parlar sobre l'origen de l'estimat Tòfol Colom... Genovès? Portuguès? Català? Castellà? ...? Hi ha tantes opinions i tants estudis que és difícil saber res del cert! XD

    ResponElimina
  8. Uf, Gemma... fer un post sobre això requereix un treball bastant gran de recerca bibliogràfica, que, com tu ja has dit, hi ha mil discussions en marxa sobre el tema.

    Per altra part, no sé fins a quin punt és un orgull ser compatriota d'aquest home, si ens aturem a pensar el que va fer, no?

    Ah! I, tammateix, ja tenc mig pensat el següent post i me fa l'efecte que t'agradarà! xD

    ResponElimina