diumenge, 25 d’abril de 2010

Petita recomanació literària post-sant Jordi

Sens dubte, un dels poetes que més ha contrubït a acostar-me a la poesia ha estat el manacorí Miquel Àngel Riera, d'ençà que el vaig descobrir per casualitat en una exposició organitzada fa uns anys a la Concepció, a Ciutat.

Després d'haver llegit l'antologia apareguda en la col·lecció del Diari de Balears, molt recomanable per introduir-s'hi, i la novel·la Illa Flaubert, que bé es mereixieria un post sencer, va arribar a les meves mans el petit poemari Paràbola i clam de la cosa humana, editat originalment l'any 1974.

Aquest petit poemari, entenedor i bo de llegir, és el que vull recomanar. Al llarg dels tretze poemes que el conformen hi podem observar una claríssima evolució:

Riera, potser tot fent de predecessor del Bauçà que explotaria després, sembla que es vol aïllar de l'absurda societat que l'envolta, la dels darrers anys del règim feixista: "No poseu tant d'esment / a educar-me el so fins que no es noti gaire la meva escassa vocació d'animal domèstic."

Però Riera no té les coses tan clares ("(...) res ja m'és clar, no em dóna fam, ni em tempta: / tot ho veig boira, / i llim."), car sembla que el seu sentiment de pertinença a una comunitat, una comunitat oprimida, és massa gran: "Deixau-nos pastar el nostre pa, / després menjau-ne. / Ompliu-nos el carrer, però no el poble. / Contemplau el país / sense sagnar-lo. / Deixau-nos ser qui som."

I hi ha un fet que definitivament evitarà que el poeta s'aïlli de les altres persones, l'amor. Per a Riera, "el poema perfecte / és tocar pell humana".

6 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la recomanació Miquel... Amb el que has escrit me fa moltes ganes llegir alguna cosa d'ell!!!

    ResponElimina
  2. Damià, ja me fas ben content si sé que algú s'apunta la recomanació!! jeje

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Mmm no em moc gens dins la peosia. I mira que a Mallorca tenim poetes molts grans. Només conec en Guillem Colom i poca cosa més.

    No sé si ho saps, però s'acaba d'editar un disc de poemes d'en Guillem d'Efak que esta molt bé. Canta na Marta Elka. Se diu Manual Inacabat i és sublim.

    Salut!

    ResponElimina
  4. jo si que no ho som gens de poesia... però això que has escrit i he llegit té molt bona pinta, i com dius, molt entenedors i clars, entra a la primera.

    A veure si un dia m'anim...

    tot bé?

    salut !!

    ResponElimina
  5. [...]
    "Mirar-te als ulls fins a perdre't de vista,
    sentir-te dir «lo nostro»,
    senzillament, o dir «pensava
    que és meravellós això que ens passa»,
    passar-te la casolana mà pel front i sentir
    que em puja pel braç la remor de la vida,
    té l'inconfusible sentit d'una glopada última,
    i tanca un cercle
    tot desxifrant i desintegrant el desig,
    donant definitivament
    a la meva vida en forma de cala
    el significat
    radical
    cap al qual jo creixia
    quan anar pel món
    era anar descalç
    per la distreta condició humana
    de començar a esperar-te."

    M'encanta.
    Una besada,
    Guida

    ResponElimina