dilluns, 8 de març de 2010

Les mans dels qui ens esperen


Cosa insòlita, neva al centre de Barcelona, davant la mar, fins al punt que la neu ha arribat a quallar (tot i que no crec que aguanti massa), al facebook ja hi han sortit grups i pàgines d'admiradors del tipus "jo també he viscut la nevada del 08/03/2010 a Barcelona".

8 de març... de què em sona aquesta data? Ah, si, és el dia de la dona treballadora, però sembla que la neu ens ho ha fet oblidar. El fred convida a no sortir de casa i, en realitat, cada dia hauria de ser el dia de la dona treballadora i malauradament no és així. Algú que segur que no ha oblidat aquesta simbòlica data és el company Cesk Freixas, el nou disc del qual vull aprofitar per recomanar en un dia tan casolà com aquest.

A La mà dels qui t'esperen (Temps Record, 2010), en Cesk dona una passa de gegant en la consolidació de la seva carrera musical després de l'exercici de maduració duit a terme amb El camí cap a nosaltres i s'ha convertit en un dels màxims exponents del panorama musical del país a l'hora de compaginar lluita i tendresa. Gràcies a ell hem comprès que aquests dos mots no són incompatibles. Cançons com "Jeunet, tu i els trens que no hem perdut" ens porten de viatge ("Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull / veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull", la sensació d'escoltar-la dins un tren és molt agradable), un viatge arreu dels Països Catalans (de nou t'agraeixo aquesta consiència de Països, que tan sovint enyoram des de les Illes: "Tocar la mar un juliol / per la Marina, prop de Xàbia, / arribar a Eivissa aquell agost. / De Santa Eulàlia a Llucmajor, / Tramuntana és dir amor; / Amor, t'espero a Maó") i dels sentiments ("Tampoc sé quant hi ha de tu / en tot el que ara sóc; / cançons de Silvio, / diaris vells a l'estació").

Personalment, m'ha deixat entusiasmat "La petita rambla del Poble Sec", preciosa rumbeta dedicada a aquest barri barceloní que acull el cantant i que també he començat a conèixer darrerament.

Ens veim a La Bohème, on comença el carrer Blai!

5 comentaris:

  1. M'ha agradat com has enllaçat els temes nin. Aquí a Edimburg no podem comprar encara el nou disc den Cesk Freixas, haurem d'esperar a tornar a Sa Roqueta...Quines ganes!
    Amb tot, fa unes setmanes sí que poguerem gaudir d'un concert de Manel a Glasgow, fóu realment diverit i emocionant...
    Ja veus que aquí no perdem el temps.
    Abraçada!

    ResponElimina
  2. @Enmig de la mar: ara me diràs que els Manel ja han arribat a Glasgow? Què fort, me pareix molt gran el què estan fent...

    @Jesús (Xess): ben d'acord!

    ResponElimina
  3. sí que ho és, ben deliciós!

    a mi, personalment, me duu molts bons records i m'emociona...

    quina sort tenir cançons! ;-)

    una besada!

    ResponElimina
  4. Miquel, no només a Glasgow, sinó també a Manchester i Londres. Sold out per tot, una passada mestre!!

    ResponElimina